Gespa, natural?

Quan pensem a instal·lar gespa natural, segurament ens sorgeixen molts dubtes. Per poder prendre una decisió adequada, cal disposar del màxim d’informació possible. És per això que, en aquesta ocasió, parlarem específicament dels avantatges i els inconvenients de la gespa natural i de com, de manera general, s’ha d’implantar i mantenir.

En primer lloc, cal destacar que una gespa verda i exuberant és un element molt atractiu en el disseny d’un jardí. És un component viu que ajuda a destacar els diversos elements que el componen, com ara arbres i arbustos, plantes de flor o elements constructius. Les gespes són també una àrea ideal per a l’esbarjo i l’entreteniment a l’aire lliure.

A més, contribueix a purificar l’aire, ja que absorbeix diòxid de carboni i partícules contaminants, allibera oxigen i participa en la regulació de la temperatura. Alhora, té un paper important en el control de l’erosió del sòl. Per tots aquests motius, la gespa és un component molt estès als nostres jardins.

Tot i això, la presència de gespa als jardins també té un cost. Cada any s’hi apliquen milions de tones de fertilitzants i grans quantitats de pesticides i herbicides. Aquests productes químics poden suposar greus riscos ambientals si no s’apliquen adequadament i sota criteris professionals.

A més, en un context d’escassetat d’aigua i de sequeres cada vegada més habituals, mantenir una gespa que requereix grans quantitats d’aigua i depèn excessivament de productes químics és cada vegada més complicat i costós. Per tant, abans d’implantar-la, cal fer un plantejament adequat de què es vol aconseguir i, sobretot, de com es mantindrà.

Escollir la gespa adequada

A causa de la gran varietat d’espècies i barreges de llavors existents, pot resultar realment complicat tenir en compte les característiques de cadascuna per saber quina és la més adequada. El més senzill seria anar a la botiga i comprar la primera caixa que trobem, però probablement cometríem un error.

Per evitar problemes, cal decidir, en primera instància, quin ús donarem a la gespa. No és el mateix plantar una gespa d’ús intensiu, per exemple, al voltant d’una piscina o a prop d’una barbacoa, que una gespa destinada simplement a finalitats ornamentals.

Tampoc és el mateix si volem una implantació immediata o si no tenim pressa. Cal definir diverses variables, com ara el clima, la quantitat de llum o d’ombra, el nivell de trànsit que haurà de suportar, el pendent del terreny, el drenatge, el pH del sòl i altres característiques específiques de l’espai.

Tot aquest conjunt de factors condicionants determinarà quina espècie o barreja de llavors és la més adequada per gaudir d’una gespa sana i esplèndida.

Implantació

El pas següent serà la implantació de la gespa. Si es fa mitjançant llavor, en termes generals podem considerar el període a partir de l’abril, quan les temperatures comencen a arribar als 10 °C i es mantenen constantment per sobre dels 5 °C.

Els mesos d’estiu també poden ser adequats si podem ser diligents amb el reg, especialment en el cas d’espècies que es desenvolupen millor amb temperatures elevades.

Tanmateix, finals d’agost, setembre i octubre són períodes especialment favorables, ja que comencen les pluges i encara no han arribat les temperatures baixes de la tardor.

Una altra manera d’implantar la gespa és mitjançant rotlles de gespa natural o pans de gespa, que es poden instal·lar pràcticament en qualsevol època de l’any. Durant l’estiu, però, requeriran una aportació d’aigua considerable per garantir-ne l’arrelament.

Manteniment

Pel que fa al manteniment, la sega és probablement la tasca més important que caldrà realitzar.

Durant el període més fred, es pot mantenir una alçada de sega d’uns 3-4 cm, que permet eliminar les fulles mortes i facilitar l’arribada de la llum solar a les zones baixes de la gespa. Durant l’època de més calor, és recomanable elevar l’alçada de tall fins als 5-6 cm per reduir la dessecació del sòl i dificultar l’aparició de males herbes.

També és molt important mantenir la fulla de la segadora ben esmolada. Un tall deficient pot danyar la gespa, provocar que es torni groga i fer que necessiti més aigua i nutrients per recuperar-se. A més, una gespa debilitada és més susceptible a patir malalties.

Tot i que és una pràctica poc estesa, la sega amb sistema de mulching és molt recomanable. Aquest mètode permet segar sense recollir els fragments de gespa tallada. D’aquesta manera, la sega és més àgil i els petits retalls es reincorporen al terreny, on contribueixen a aportar nutrients i matèria orgànica. A més, poden ajudar a reduir l’evaporació de l’aigua.

El reg

Pel que fa al reg, és preferible efectuar-lo a primera hora del dia, de manera abundant i espaiada en el temps. Aquesta pràctica afavoreix que la planta desenvolupi un sistema radicular més profund, capaç d’aprofitar l’aigua de manera més eficient.

En canvi, els regs escassos i molt freqüents només humitegen les capes superficials de la gespa i del sòl. Aquesta situació pot afavorir l’aparició de fongs i molses i provoca que les arrels es desenvolupin de manera més superficial, fet que fa que la gespa necessiti regs cada vegada més freqüents.

L’aeració del sòl

L’aeració del sòl és un altre aspecte que cal tenir en compte. Ja sigui mitjançant una màquina airejadora o amb eines de punxament, és una tasca que convé incorporar al manteniment periòdic de la gespa.

Les arrels necessiten oxigen, aigua i nutrients per desenvolupar-se correctament. L’aeració produeix múltiples beneficis: millora la interacció entre l’aire i el sòl, facilita la penetració de l’aigua i dels fertilitzants i redueix la compactació del terreny, proporcionant espai perquè les arrels puguin créixer.

Tot plegat crea unes condicions més adequades per al desenvolupament de la gespa, especialment en aquells sòls que no presenten inicialment les característiques necessàries per garantir-ne una correcta implantació.

Fertilització i control de plagues

Un cop assolits els punts anteriorment esmentats, cal valorar la necessitat d’aplicar fertilitzants adequats i de qualitat, preferentment durant la primavera i la tardor. Aquests productes proporcionaran a la planta els nutrients necessaris per mantenir un creixement equilibrat.

D’altra banda, els productes fitosanitaris, com ara fungicides i herbicides, permeten controlar els atacs de fongs, les plagues d’insectes o l’aparició de males herbes. Tanmateix, l’ús d’aquests productes es pot reduir substancialment si es realitza un manteniment correcte de la resta d’aspectes esmentats.

En definitiva, si reguem i seguem la gespa adequadament, afavorim que es mantingui sana i resistent i reduïm les probabilitats d’aparició de malalties i plagues. D’aquesta manera, també podem evitar un ús excessiu d’herbicides i altres productes fitosanitaris.

La gespa natural pot ser, per tant, un magnífic element per al nostre jardí, però requereix una planificació adequada i un manteniment constant. Escollir l’espècie correcta, adaptar el reg a les necessitats reals, mantenir una alçada de sega adequada i cuidar el sòl són aspectes fonamentals per aconseguir una gespa saludable, atractiva i, alhora, més sostenible.