Tot i que es va inventar a mitjans dels anys seixanta, la gespa artificial no va obtenir gaire popularitat fins a principis dels anys 2000. Es va utilitzar inicialment com a alternativa a la gespa natural a camps esportius dels Estats Units. Conseqüència de l'èxit i dels progressos aconseguits, la gespa artificial va arribar també a Europa, on es va estendre a l'àrea decorativa. Però, des de la seva recent expansió, hi ha hagut cert debat sobre els seus veritables avantatges. Alguns defensen que els pros i els contres de la gespa artificial són molt més dràstics del que es pensava. Els avantatges més evidents de la gespa artificial inclouen l'impacte ambiental, el cost de manteniment i l'estètica.
Per explorar els arguments que envolten els pros i contres de la gespa sintètica, hem d'aprofundir en una de les raons més importants que és l'aspecte mediambiental. És cert que encara que la gespa artificial no està feta de materials tòxics, hi ha hagut una creixent preocupació per la seguretat, en particular pels materials de recobriment que s'utilitzen per a la seva instal·lació, com el cautxú reciclat. És per això que s'han realitzat nombrosos estudis per a avaluar els riscos, i els resultats mostren consistentment que no s'ha associat cap risc significatiu per la salut. No obstant, el silici ha substituït l'ús del cautxú, ja que té unes propietats millors. D'altra banda, un argument en contra, és la necessitat de millorar la seva reciclabilitat. Tot i tenir una durabilitat molt alta, vint-i-cinc anys en la majoria de casos, és un aspecte de la gespa no gaire desenvolupat pel sector. El problema sempre ha estat separar els diferents materials que componen la gespa artificial. Costa molt més reciclar-la, comparat amb el seu abocament. Existeixen algunes iniciatives per al seu reciclatge o reutilització tot i que suposen un percentatge molt baix respecte al total. Val a dir però, que els químics utilitzats per a mantenir una gespa natural (Insecticides, fungicides, herbicides...) són nocius tant per als humans com pel medi ambient. O el consum de CO₂, o aigua generats pel seu manteniment (màquines de segar, transport, etc.). Fet que no ocorre amb la gespa artificial.
A Jardineria Garrotxa considerem la gespa artificial no com a substitutiu de la gespa natural, sinó com un producte ideal per a substituir o complementar zones pavimentades o asfaltades a l'hora de dissenyar un jardí. Un dels avantatges de la gespa artificial és que actualment sembla més realista que mai. La gent té l'opció de personalitzar-ho tot, des de la longitud de la fulla fins als colors. No obstant això, la seva instal·lació és la part més costosa. Una vegada instal·lada, cal fer un manteniment molt reduït. Per això, el cost global del manteniment de la gespa natural davant l'artificial és molt major. Tot sembla apuntar que aquest nou element constructiu és aquí per quedar-se.
