• Alfredo Cuevas

La poda dels arbres fruiters

Actualizado: ene 10

En aquesta entrada del blog ens centrarem en els arbres fruiters, en les peculiaritats de la poda realitzada per Jardineria Garrotxa i les seves èpoques preferents.

En primer lloc cal aclarir que, naturalment, els arbres no necessiten podes, sinó que els podem en benefici propi. La finalitat principal de la poda dels arbres fruiters és obtenir un fruit en suficient qualitat i quantitat, buscant l'equilibri entre creixement i fructificació. També existeixen raons estètiques, de manteniment dels arbres o accés al fruit.


La poda ha d'iniciar-se des del moment de la plantació de l'exemplar, fomentant una estructura oberta de branques que es desenvolupin a l'ample, i treure


totes les branques massa verticals o xucladors, que restin energia a l'arbre. És necessari també reconèixer els elements que donaran lloc a fruit per a decidir si eliminar-los o no.


La poda es basa en unes regles fàcils de respectar: és important mantenir la forma natural de l'arbre tant com es pugui; s'han de tallar primer les branques mortes i després les branques paral·leles o entrecreuades; els talls es realitzen a 1-2 mm per sobre de la gemma per a facilitar una bona cicatrització.


Si l'arbre fruiter és massa vigorós, tindrà tendència a només fabricar fusta i no fructificarà. Al contrari, si l'arbre esta cobert de fruites aquest acabarà morint d'esgotament, perquè tota la saba servirà únicament per a alimentar el fruit.


El millor moment per a podar un fruiter, doncs, és aquell en el qual encara no han aparegut les primeres fulles però estan a punt de fer-ho o el moment posterior a la recollida de la fruita (per exemple, al Cirerer). Per tant l'època recomanada és al final d'hivern quan els arbres es troben en període de repòs, sense fullatge i la poda no afectarà el creixement i no hi ha perill d'infecció per fongs o altres patògens. No obstant això, existeixen certes excepcions en fruiters d'os (Pruneres, albercocs, préssecs) que poden podar-se a la tardor.


Definim dos tipus de poda: la de formació, per a fixar l'estructura de l'arbre durant els primers anys de vida de l'arbre; i la poda de manteniment, que fomentarà la producció de fruita. A més, podem podar a l'hivern (parada vegetativa) i a l'estiu (poda en verd).

Poda mal executada a Figueres

Cada espècie (fins i tot cada varietat) té un tipus de poda més o menys específica. En albercocs i presseguers, per exemple, les podes solen ser severes i a la tardor. En canvi, els cirerers se solen podar després de la collita, sempre de manera suau, mai durant l'hivern (només per a branques seques o trencades), ja que els costa molt cicatritzar. En cítrics, les podes són moderades per a treure branques seques, trencades o xucladors i reduir el vigor.


L'olivera fixa la producció en els rams de fusta de l'any anterior, per la qual cosa si es poda en excés, no produiran molt aquest any. Per tant, la poda de l’olivera serà suau i moderada, excepte quan sigui molt espès, llavors sí que serà necessari realitzar una poda més profunda de rejoveniment.

Poda excesiva a Banyoles

0 vistas
  • Instagram - Grey Circle
  • Pinterest - Grey Circle
  • Facebook - Grey Circle

info@jardineriagarrotxa.es      Tel. 629 54 78 53      © 2020 Jardineria Garrotxa