Un jardí és un espai personal on plasmem una projecció de la nostra personalitat. Ha de ser un lloc privilegiat on gaudir fora de les parets de l'habitatge. És per això que el disseny de jardins pot arribar a ser un repte. Cal ser capaç d'interpretar els propis requeriments i alhora encaixar-los amb les condicions de l'espai on es troba el jardí.
Per a moltes persones el disseny d'un jardí és una cosa innecessària reservada per a grans jardins de majestuoses cases. No obstant això, com més petit sigui el terreny més necessari és estudiar bé el disseny per a potenciar-ne al màxim les seves possibilitats.
Triar com serà el nostre jardí és una tasca important a la qual cal dedicar-li temps i, a ser possible, experiència. Lluny del que pugui semblar, el disseny de jardins no sols determinarà com serà aquest espai sinó també les sensacions que ens generarà. Motiu de pes per a plantejar-nos amb calma com crear un espai natural pensat pel nostre gaudi.
Abans d'entrar en profunditat en les directrius bàsiques del disseny de jardins, cal començar pel més important. Com a punt fonamental de partida cal observar el nostre jardí més enllà de la simple aparença i detectar quines són les zones amb més il·luminació o amb menys, com és el seu drenatge, si hi ha zones on s'acumula aigua o on el terreny és menys fèrtil. Tanmateix cal conèixer el clima general de la seva regió per a triar les espècies més adequades, tenint tres paràmetres del clima presents; la temperatura, la pluja i el vent.
Hem de tenir en compte que una vegada implantat, necessitarà un manteniment determinat. Si es disposa de prou temps o pressupost per contractar un professional de la jardineria podem plantejar-nos un tipus de jardí més complex. Per contra, si no podem prestar-li molta atenció, és important fugir de determinats plantejaments.
Segons les dimensions del jardí és important decidir quines zones volem representar: zones de descans, lectura, barbacoa, espai per a la mascota, joc, piscina… Cadascun d'aquests espais requereix una orientació i una exposició al sol determinada. Si es té en compte aquest punt, tenim el 50% del treball fet a l'hora de situar i climatitzar els ambients.
Tan important com definir bé les àrees és traçar els recorreguts i espais de transició coherents. Perquè un jardí "funcioni" ha de ser fàcil d'utilitzar i, per a això, els trajectes que comuniquin diferents zones han de ser operatius. Un disseny ben estructurat és un equilibri de masses (plantes i estructures) i buits (zones obertes entre elles). Per a aconseguir l'harmonia entre tots dos es necessita un model que resulti satisfactori per si mateix, deixant de banda els inconvenients propis i exclusius del jardí. S'ha de pensar en ell com un espai buit que es pot omplir amb qualsevol forma que es desitgi i, a continuació, crear una connexió entre aquestes masses i buits.
Per a aquesta fase del procés cal tenir en compte alguns conceptes. La línia, que és un dels elements de disseny més importants i útils. Hi ha quatre maneres principals de descriure línies: corbes, rectes, horitzontals i verticals. Les línies corbes donen forma als jardins informals i aporten interès als accessos. Les línies rectes evoquen un sentit de l’ordre i una nitidesa més formal. Les línies horitzontals creen una sensació d’estabilitat com passa amb l’oceà, creant una sensació de pau i majestuositat. Les línies verticals, per contra, projecten una sensació de força i moviment.
La llum i l’ombra, són factors que canvien l’aspecte i els colors. Tot i que no es pot controlar la llum natural de la propietat, es poden reproduir els seus efectes. És fàcil afegir un sistema d’il·luminació de baixa tensió per ampliar el gaudi del jardí fins a la nit. El control de les ombres pot ser una gran eina del paisatgista per a climatitzar un espai exterior a l'estiu, ja siguin les ombres de la pròpia arquitectura de l'habitatge, com les que podem dissenyar dins del projecte de paisatgisme.
Un altre concepte a tenir en present és la textura. La textura evoca respostes emocionals i enriquirà el moviment i l'harmonia del jardí. Les textures funcionen de manera diferent a com ho fan els colors o les formes ja que, quantes més se n’utilitzin més s'enriqueix el disseny.
Les formes que s’hi representen poden crear una sensació o una altra. Un paisatge sense formes fortes i contrastades esdevé tan confús com una melodia sense ritme. La forma de les plantes i altres objectes del jardí treballen per dividir l'espai, tancar zones i proporcionar interès arquitectònic. Agrupar les plantes mostra les seves formes i crea diversos efectes. Les formes rodones, com els arbusts de boix, per exemple, afegeixen definició i estabilitat a una composició. Una sèrie de formes acumulades crea un ritme ondulant al llarg d’un paisatge.
L’escala o proporció és la relació de mida d’un objecte amb un altre. Un arbre de 15 metres està fora de lloc al mig d’un petit pati, però un arbust alt tindria més sentit. L’equilibri visual s’aconsegueix quan els elements de cada costat d’un eix real o imaginari són iguals. Si es posa massa èmfasi en un costat del jardí, l’altre queda massa descompensat.
El ritme i la repetició apareixen quan es posicionen o contrasten correctament les característiques. El ritme evita la monotonia. Els jardins que poden estar complets en gairebé tots els sentits poden semblar normals fins que s’introdueix el ritme, per exemple, una majestuosa processó d’arbres al llarg d’un camí d’accés. Aquests elements creen una clara sensació de moviment.
Per últim, i no menys important, el color, que sedueix l’ull, evoca l’estat d’ànim i reflecteix les estacions. Com a eina potent i unificadora, el color té efectes previsibles. Els blaus, els morats i els verds frescos calmen i retrocedeixen, mentre que els vermells càlids, els taronges i els grocs animen i avancen.
Qualsevol disseny de jardí ha de tenir necessàriament punts focals que determinin el seu estil i millorin l'aspecte general del jardí. Un arbre centenari, un racó d'arbustos florals, una escultura, una rocalla… Alguna cosa que defineixi el caràcter que li volem donar. No és necessari posar cinc o deu punts focals per a tenir un jardí amb caràcter, sinó que la quantitat d'aquests ha de definir-la la grandària del jardí.
Amb aquests principis bàsics del disseny de jardins hauríem de ser capaços de donar forma al disseny del jardí, passant ja a la darrera fase que englobaria el llistat de materials i plantes a utilitzar, el sistema de reg així com el càlcul del pressupost de la construcció.
